Paola Picardo
Psicòloga sanitària, psicoterapeuta acreditada per la FEAP i fundadora de Limbic Studio
Sóc una psicòloga sanitària i psicoterapeuta acreditada per la Federació Espanyola d’Associacions de Psicoterapeutes (FEAP). Des de fa més de dues dècades atenc nens/es, adolescents, persones adultes i famílies, i compagino la pràctica clínica amb la docència universitària en màsters i postgraus. Durant aquests anys he aprofundit en l’estudi de la personalitat i del neurodesenvolupament, així com en la comprensió de les diferents maneres en què les persones percebem, processem i donem significat al que vivim.
La feina continuada amb persones amb TEA, TDAH, altes capacitats i altres perfils neurodivergents ha estat una part important del meu recorregut professional. Aquesta experiència ha enriquit la meva manera de comprendre la diversitat en les maneres de sentir, pensar i desenvolupar-se al món, i m’ha permès entendre millor com el context pot afavorir o dificultar el benestar i el funcionament quotidià.
Al costat de la psicologia, sempre m’han interessat aquells àmbits on es troben l’experiència humana i la creativitat. L´art (la pintura, l´escultura, la literatura…), la tecnologia il´univers digital, l´arquitectura il´interiorisme formen part dels meus interessos personals i professionals. Tot i que puguin semblar camps diferents, tots comparteixen per mi un mateix fil conductor: comprendre com allò que creem transforma la nostra experiència i la nostra relació amb l’entorn.
A Limbic Studio, aquests interessos conflueixen en un projecte on trasllado la meva mirada psicològica a l’anàlisi i l’adaptació dels espais, incorporant també el coneixement de la personalitat, el processament sensorial i criteris funcionals, estètics i ambientals.
Una mirada aplicada als espais
La meva manera de treballar parteix del coneixement de les persones i de com interactuen amb els entorns que habiten. Per això integro diferents fonts d’informació: les característiques de la personalitat, el processament sensorial, els hàbits, les necessitats funcionals, les preferències i la manera com cada persona utilitza i experimenta l’espai.
En els projectes individuals o familiars puc aprofundir aquest coneixement mitjançant entrevistes i eines específiques de valoració. Per a la personalitat utilitzo el NEO-PI-3 (basat en el model dels Cinc Grans i les seves diferents facetes) i, en l’àmbit del processament sensorial, m’he format en l’ús i la interpretació del Perfil Sensorial 2 de Winnie Dunn.
Quan el projecte es desenvolupa en el marc d’una organització, servei o entorn professional, la mirada s’amplia. Ja no es tracta únicament de comprendre una persona, sinó d’analitzar les necessitats dels qui utilitzen l’espai, les activitats que s’hi desenvolupen, l’experiència dels equips professionals i les diferents situacions que es poden produir al llarg del dia. En aquests contextos paro atenció a aspectes com la quantitat i l’organització dels estímuls, les possibilitats de regulació i descans, la privadesa, l’orientació i comprensió de l’espai, l’espera, la circulació, la flexibilitat dels ambients o la relació entre les diferents activitats, sense perdre de vista la identitat i els valors de l’organització.
La meva experiència clínica amb persones neurodivergents, juntament amb la meva formació específica en avaluació de l’autisme, inclosa la formació clínica a ADOS-2 (IGAIN), ia neuroarquitectura i autisme (AMB NEUROARQ), em permet incorporar les necessitats sensorials, cognitives i de regulació a l’anàlisi, especialment aquella
A aquesta base he incorporat formació en decoració residencial, organització, ambientació i adaptació d’espais a l’escola Insenia de Madrid, especialitzada en disseny interiors. Aquesta formació em permet traslladar lanàlisi psicològica i sensorial a decisions concretes sobre lentorn i incorporar també criteris funcionals i estètics.
L’objectiu és que l’espai pugui respondre millor al que hi passa ia les persones que l’utilitzen, ja sigui un habitatge, un lloc de treball, un centre sanitari o un espai d’atenció, aprenentatge o acompanyament.
