Neurointeriorisme per a la vida real
Els espais influeixen en com ens sentim, com descansem, com ens concentrem i com desenvolupem la nostra vida quotidiana.
La llum, so, textures, temperatura, distribució, ordre o quantitat d’estímuls formen part de la nostra experiència de l’entorn. Però no totes les persones els vivim de la mateixa manera.
Una il·luminació intensa pot ajudar algú a activar-se i resultar molesta o esgotadora per a una altra persona. El silenci pot ser imprescindible per concentrar-se o, per contra, fer que algú necessiti un cert so de fons. Un espai molt clar pot transmetre calma i ordre a una persona i resultar fred o poc acollidor per a una altra. Fins i tot tenir els objectes a la vista pot ser una font de saturació o una ajuda per organitzar-se i recordar allò que necessitem.
I moltes vegades ho percebem abans fins i tot de saber-ho explicar: entrem en un espai i notem que ens relaxa, ens acull, ens activa o ens satura, encara que no sapiguem identificar immediatament què ho està provocant.
Totes les persones tenim una manera pròpia d’habitar, amb preferències, sensibilitats i necessitats diferents.
El neurointeriorisme parteix precisament d’aquesta idea: no es pregunta només com es veu un espai, sinó també com es percep, com se sent i com es viu.
Comprendre aquesta relació entre persona i entorn permet pensar espais més ajustats als que els utilitzen realment, en lloc de partir de solucions universals.
Per què Limbic Studio?
Limbic fa referència al sistema límbic, un conjunt d’estructures cerebrals interconnectades (entre elles l’amígdala, l’hipocamp, l’hipotàlem i àrees de l’escorça cingulada) que participen en processos com l’emoció, la memòria, la motivació, l’aprenentatge i la resposta davant del que passa al nostre voltant. Més que un únic «centre de les emocions», ho podem entendre com una xarxa implicada en com donem significat al que vivim i com responem a això.
Triem aquest nom perquè resumeix molt bé la idea que és a l’origen del projecte: els espais no només els veiem; els percebem, els interpretem i els sentim.
Limbic Studio neix de la trobada entre psicologia, processament sensorial i passió per l’arquitectura i l’interiorisme.
Per comprendre com hauria de respondre un espai als qui l’habiten, tenim en compte les seves característiques i preferències personals, la manera de processar els estímuls sensorials, els gustos i les afinitats estètiques, els hàbits quotidians i les funcionalitats que ha d’oferir l’espai.
També tenim en compte que a una mateixa casa poden conviure persones amb sensibilitats, preferències i necessitats molt diferents, i comprendre aquestes diferències forma part de l’anàlisi que fem.
Limbic fa referència al sistema límbic, un conjunt d’estructures cerebrals interconnectades (entre elles l’amígdala, l’hipocamp, l’hipotàlem i àrees de l’escorça cingulada) que participen en processos com l’emoció, la memòria, la motivació, l’aprenentatge i la resposta davant del que passa al nostre voltant. Més que un únic «centre de les emocions», ho podem entendre com una xarxa implicada en com donem significat al que vivim i com responem a això. Triem aquest nom perquè resumeix molt bé la idea que és a l’origen del projecte: els espais no només els veiem; els percebem, els interpretem i els sentim.
Limbic Studio neix de la trobada entre psicologia, processament sensorial i passió per l’arquitectura i l’interiorisme.
Per comprendre com hauria de respondre un espai als qui l’utilitzen, analitzem tant les característiques i necessitats de les persones com el context d’ús mateix: quines activitats es desenvolupen, com s’organitza i es recorre l’espai, quines demandes funcionals existeixen, quins estímuls genera l’entorn i quina experiència hauria d’afavorir, sense perdre de vista la identitat i la dimensió estètica.
També tenim en compte que un mateix espai pot ser utilitzat per persones amb sensibilitats, preferències i necessitats molt diferents. En un habitatge això implica comprendre com conviuen i utilitzen l’entorn els qui hi habiten; en el marc d’una organització, un servei o un entorn professional suposa ampliar la mirada a les diferents persones que l’utilitzen, les activitats que s’hi desenvolupen i les necessitats que sorgeixen del seu funcionament quotidià.
Una sensibilitat especial cap a la neurodiversitat
L’aplicació del neurointeriorisme pot beneficiar qualsevol persona. En determinats perfils neurodivergents, però, aquesta adequació pot adquirir una rellevància especial, perquè determinades característiques de l’espai poden tenir un impacte més gran en aspectes com la regulació, l’atenció, la fatiga, l’autonomia o el benestar.
La meva experiència clínica continuada amb persones amb TEA, TDAH, altes capacitats i altres perfils neurodivergents ens permet incorporar aquesta sensibilitat a l’anàlisi i parar una atenció especial a necessitats que no sempre es tenen en compte en pensar i dissenyar els espais.
Les diferents línies de recerca i de disseny neuroinclusiu assenyalen la importància de crear llocs comprensibles, predictibles i fàcils d’utilitzar, però també flexibles i ajustables, que permetin diferents graus d’estimulació, privadesa, regulació i elecció. A això s’hi sumen aspectes com la il·luminació, l’acústica, l’orientació dins l’espai, la distribució, el confort tèrmic, les olors o determinades decisions decoratives.
Que aquestes necessitats comencin a incorporar-se de manera explícita a criteris professionals i normatius de disseny suposa un canvi significatiu respecte a una manera de projectar els espais que durant molt de temps amb prou feines les havia contemplat. Un exemple especialment rellevant és la PAS 6463:2022, Design for the Mind. Neurodiversity and the Built Environment, publicada pel British Standards Institution (BSI), organisme nacional de normalització del Regne Unit, designat pel Govern britànic i representant del país davant d’organismes internacionals de normalització. La guia recull criteris específics per integrar les diferències sensorials i neurològiques en el disseny i la gestió dels espais.
Aquesta evolució també es reflecteix a universitats, centres de recerca i organitzacions especialitzades. The Bartlett School of Architecture, University College London (UCL), compta amb un grup específic de recerca sobre discapacitat, sordesa i neurodiversitat en arquitectura, i organitzacions com l’Academy of Neuroscience for Architecture (ANFA) treballen des de fa anys en la connexió entre neurociència, comportament humà i arquitectura.
Escollir materials amb criteri
A Limbic Studio parem atenció a la composició dels materials i productes que incorporem als espais, no només a les seves qualitats estètiques o sensorials.
Pintures, vernissos, adhesius, taulers, revestiments, tèxtils o mobiliari poden alliberar determinades substàncies a l’aire interior. Entre elles hi ha els compostos orgànics volàtils (COV), presents en nombrosos productes d’ús quotidià.
També hi ha substàncies utilitzades en determinats plàstics, adhesius, segellants, pintures o paviments —com alguns ftalats— que estan sent restringides pels seus possibles efectes sobre la salut, entre ells la seva capacitat per interferir amb el sistema hormonal.
El nostre criteri és reduir exposicions innecessàries i escollir materials millors quan hi ha alternatives adequades, sense perdre de vista la funcionalitat, la durabilitat, l’experiència sensorial i l’estètica.
Per això prioritzem materials de baixa emissió, fibres naturals quan resulten adequades i productes amb composicions clares i certificacions reconegudes que aportin informació fiable sobre les seves emissions i característiques.
Una mirada sostenible
Per a Limbic Studio, la sostenibilitat és un dels pilars alhora de pensar i adaptar els espais. Per això, a més de les necessitats dels qui els habiten, tenim en compte l’impacte ambiental de les decisions que prenem i procurem evitar consums i substitucions innecessàries.
A cada projecte valorem quins elements val la pena conservar, quins es poden recuperar o reutilitzar i què necessita realment ser substituït.
Quan cal incorporar alguna cosa nova, prioritzem peces i materials duradors, de qualitat i coherents amb les necessitats funcionals, sensorials i estètiques de lespai.
Espais que es veuen bé, se senten bé i funcionen millor.
